El indice Biological Monitoring Working Party (BMWP), modificado y adaptado a tres microcuencas del Alto Chicama. La Libertad. Perú. 2008

Autores/as

  • Cesar Medina Tafur UNT
  • Manuel Hora Revilla AMAS. Asociación Marianista de Acción Social.
  • Walter Pereda Ruiz UNT
  • Ronald Gabriel Aguilar AMAS. Asociación Marianista de Acción Social.
  • Ivonne Asencio Guzmán Universidad Cesar Vallejo - Trujillo. Programa de Formación General

Resumen

En la actualidad muchos de los ríos del Perú, son utilizados como depósito final de la evacuación de aguas residuales de las empresas industriales, mineras y domésticas, encontrándose notablemente modificadas en su composición biológica y en un estado de degradación general. La presente evaluación se realizó en las microcuencas Perejil, Chuyugual y Caballo Moro, en La Libertad, entre agosto y octubre del 2008, como parte del programa de monitoreo de estas cuencas (2008-2009) establecido por el Convenio UNT-AMAS-2008. En total se establecieron 18 estaciones de muestreo.

Se reportaron la presencia de 7 Clases, 13 órdenes y 46 familias, constituidos por las clases. Insecta, Gastropoda, Crustacea, Bivalvia, Turberllaria, Oligoquetos y Ostracoda y estableciéndose que la calidad de agua en el Alto Chicama, basado en los resultados obtenidos con la aplicación de una modificación y adaptación del índice  Biological Monitoring Working Party (BMWP), muestra que la parte alta de la microcuenca Perejil, se encuentra con una calidad biológica regular, pero las estaciones adyacentes no influenciadas, muestran una calidad biológica aceptable o buena; la parte que discurre hacia abajo muestra una calidad biológica mala. La parte alta o naciente de la microcuenca Caballo Moro, se encuentra con una calidad biológica mala, pero las estaciones adyacentes no influenciadas, muestran una calidad biológica buena o aceptable y la naciente de la microcuenca Chuyugual, se encuentra con una calidad biológica regular, pero las estaciones adyacentes no influenciadas, muestran una calidad biológica aceptable o buena, la parte baja manifiesta una recuperación en su calidad biológica, presentándose aceptable.  En general estos ríos, están siendo alterados en su condición físico-químico y los cambios en el Alto Chicama, se deberían a las actividades de minería, ganadería y agricultura, así como a la mala disposición de las aguas residuales de los centros poblados.

Palabras clave: Índice biológico, calidad biológica, macroinvertebrados bentónicos, ríos.

Biografía del autor/a

Cesar Medina Tafur, UNT

Docente de la Facultad de Ciencias Biológicas

Manuel Hora Revilla, AMAS. Asociación Marianista de Acción Social.

Docente de la Facultad de Ciencias Biológicas

Walter Pereda Ruiz, UNT

AMAS. Asociación Marianista de Acción Social.

Ronald Gabriel Aguilar, AMAS. Asociación Marianista de Acción Social.

Docente de la Facultad de Ciencias Biológicas

Citas

Kolenati, F. Über Nutzen und Schaden der Trichopteren. Stettiner entomol. Ztg. 9. 1848.

Hassal, A. A microscopic examination of the water supplied to the inhabitants of London and suburban districts. London. 1850.

Cohn, F. Über lebendige Organismen im Trinkwasser. Z. klin. Medizin, 4, 229-237. 1853.

Sládecék, V. System of water quality from the biological point of view. Arch. Hydrobiol. Beih 7, 1-218. 1973a.

Sládecék, V. The reality of three British biotic indices. Water Res.7, 995-1002. 1973b.

Rosenberg, D. & V. Resh (Eds). Freshwater biomonitoring and benthic macroinvertebrates. Chapman & Hall, New York, New York, USA. 488 pp. 1993.

De Pauw, N. y H. Hawkes. Biological monitoring of river water quality. Pages 87111. In: W. J. Walley and S. Judd (Eds.), River water quality monitoring and control. Aston University, UK. 1993.

Knoben, E.; Roos, C. & M. Van Oirschot.

Biological Assessment Methods for

Watercourses. UN/ECE Task Force on Monitoring and Assessment. 1995.

Karr, J.R. & E.W. Chu. Restoring Life in Running Waters: Better Biological monitoring. Island Press. Washington. DC, U.S.A. 206 p. 1999.

Kolkwitz, R. & M. Marsson. Okologie der tierischen Saprobien. Beitrage zur Lehre von der biologischen Gewasserbeurteilung. Internacionale der Gesamten Hydrobiologie und Hydrographie 2: 126-152. 1909.

Chutter, F. An empirical biotic index of the quality of water in South African streams and rivers. Water Research 6: 19-30. 1972.

Hilsenhoff, W. An improved biotic index of organic stream pollution. The Great Lakes Entomologist, 20 (1): 31 – 39. 1987.

Cairns, J. & J. Pratt. A history of biological monitoring using benthicmacroinvertebrates. pp. 10-27, In: Freshwater Biomonitoring and

Benthic Macroinvertebrates. 1993.

Skriver, J. Biological Monitoring in Nordic Rivers and Lakes. Report to Nordic Council of Ministers , Denmark TemaNord 2001:513. 2001.

Ministry For The Environment. The Use of Macroinvertebrates in Water Management Recommendations of the New Zealand Macroinvertebrate Working Group.

Wellington New Zealand. 1999.

Kalender, E.; Engin-Emlek, & Faruk-Yilmaz. Determination of water quality with microorganismsand macronvertebrates as bioindicators (a preliminary study on abant creek-bolu) department of biology faculty of arts and sciences abant izzet baysal university bolu – turkey. 2001.

Armitage, P.; Moss, D.; Wright, J. y M. Furse. The performance of a new biological water quality score system based on macroinvertebrates over a wide range of unpolluted running-water sites. Water Research, 17: 333-347. 1983.

Alba-Tercedor, J. y A. Sánchez-Ortega. Un método rápido y simple para evaluar la calidad biológica de las aguas corrientes basado en el de Hellawell (1978). Limnetica, 4: 51-56. 1988.

Alba-Tercedor, J. y A. Pujante. Runningwater biomonitoring in Spain. Opportunities for a predictive approach. In: Assessing the Biological Quality of Freshwater: RIVPACS and similar techniques. J.F. Wright, D.W. Sutcliffe & M. Furse (eds.): 207-216. Freshwater Biological Association. 2000.

Aguilar, F.; Ferreira, M. y P. Pinto. Relative influence of environmental variables on macroinvertebrate assemblages from an Iberian basin. J. N. Am. Benthol. Soc., 21: 43-53. 2002.

Hildrew, A. Food webs and species interactions. In: The River Handbook. P. Caloww & G.E. Petts (eds.): 309-330. Blackwell Scientific Publications, Oxford. 1992.

Wright, J.F., An Introduction to RIVPACS. In Assessing the biological quality of fresh waters. RIVPACS and other techniques. J.F. Wright, D.W. Sutcliffe & M.T. Furse (eds.): 124. Freshwater Biological Association, Ambleside, UK. 2000.

Margalef, R., Contribución al conocimiento hidrobiológico del país vasco-navarro. En: Margalef, R., M.R. de San Miguel y J. Rodríguez-Roda (Eds.) Aportaciones al estudio de la fauna y flora vasco-navarras (Sierra de Aralar). CSIC, Zaragoza. 1946.

Margalef, R., Algunos organismos interesantes de las aguas dulces de los Pirineos. P. Ins. Bio. Apl. 28: 407-420. 1953.

González Del Tánago, M.; García De Jalón, D. & I. Martínez Elcoro. Estudio sobre la fauna de macroinvertebrados de los ríos Cigüela, Záncara y Córcoles; aplicación de índices biológicos para el estudio de la calidad de las aguas. Boletín de la estación central de Ecología, ICONA, 8(15): 45-50. 1979a.

González Del Tánago, M.; García De Jalón, D. & I. Martínez Elcoro. Aplicación de algunos índices biológicos a diversos ríos españoles para la estimación de la calidad de las aguas. Téc. Invest. y Tratam. del Medio Ambiente, 14(1): 28-38. 1979b.

Pires, A.; Cowx, I. & M. Coelho. Benthic macroinvertebrate communities of intermittent streams in the middle reaches of the Guadiana Basin (Portugal).

Hydrobiologia, 435: 167-175. 2000.

Prat, N. & T. Munné. Water Use and quality and stream flow in a Mediterranean Stream. Water Research, 34(15): 3876-3881. 2000.

Vivas, S., Casas, J.; Pardo, I.; Robles, S.; Mellado, A.; Alba-Tercedor, J.; Bonada, N.; Álvarez, M.; Jáimez, P.; Suárez, M.; Toro, M. & N. Prat. Aproximación multivariante en la exploración de la tolerancia ambiental de las familias de macroinvertebrados de los ríos mediterráneos del Proyecto GUADALMED. Limnetica, 21(3-4), 2002: 149-173. 2004.

Ríos, C. Estudio de contaminación ambiental por las descargas mineras de COM sur en la empresa Milluni. Univ. Mayor de San Andrés. Facultad de

Ingeniería. Bolivia. 1985.

Zúñiga, M. Estudio de la ecología del río Cali con énfasis en su fauna bentónica como indicador biológico de calidad. XXVII Congreso Nacional de ACODAL. Agosto. Colombia. 1984.

Figueroa, R; Valdovinos, C.; Araya, E. & O. Parra. Macroinvertebrados bentónicos como indicadores de calidad de agua de ríos del Sur de Chile. Revista Chilena de Historia Natural, 76: 275 –285. 2003.

Leiva, M. Macroinvertebrados bentónicos como bioindicadores de calidad de agua en la Cuenca del Estero Peu Peu. Comuna de Lautaro IX Región, Chile. Tesis para optar el Grado de Licenciado en Recursos

Naturales. 111 pp. 2004.

Montalvo, C. & A, Nakamura. Informe de la comisión a la planta concentradora de Shalipayco. Ministerio de Energía y Minas. DAA. Lima. Perú. 1986.

Bouchard, Jr. W. Guide to Aquatic Invertebrates of the Upper Midwest.

University of Minnesota. U.S.A. 2004.

Domínguez E; M. Hubbard y M. Pescador. Los Ephemeroptera en Argentina.

PROFADU CONICET. Vol (33). Fascículo

(01). 1994.

Fernandez R, H y E. Dominguez. Guía para la determinación de artrópodos bentónicos sudamericanos. Universidad Nacional de Tucumán. Tucumán, Argentina. 282 pp. 2001.

Medina, C. Estado ecológico del río Chicama. Regiones. La Libertad y Cajamarca. Perú. 2006. Tesis para optar el grado de doctor en Medio Ambiente. Escuela de Postgrado. Universidad Nacional de Trujillo. 2007.

Ríos, B; Acosta, R. & Prat, N. JNABS. En prensa. 2006.

Alba-Tercedor, J. Macroinvertebrados acuáticos y calidad de las aguas de los ríos.

IV Simposio del Agua en Andalucía

(SIAGA), Almería, España: 203-213. 1996.

Zúñiga de Cardoso M. Los insectos como bioindicadores de calidad de agua. Universidad del valle. Departamento de Procesos químicos y Biológicos. Colombia. 22 pp. 2001.

Roldán, G. Bioindicación de la Calidad del Agua en Colombia, propuesta para el uso del método BMWP - COL. Colección ciencia y tecnología. Editorial Universidad de Antioquia. Colombia. 168p. 2003.

Sánchez-Herrera, M. El índice biológico BMWP (Biological Monitoring Working Party Score), modificado y adaptado al cauce principal del río Pamplonita norte de Santander. Universidad de Pamplona. Venezuela. Bistua Vol. 3 No. 2. ISSN 0120 – 4211. 2005.

Prat, N.; Ríos, B.; Acosta, R. & M. Rieradevall. C.E.R.A.Un protocolo para determinar el ESTADO ECOLÓGICO de los ríos Andinos. Grup de recerca F.E.M. (Freshwatter Ecology and Management). Departament d’Ecologia. Universidad de Barcelona. España. Proyecto financiado por: Ministerio de Educación y Ciencia Programa Intercampus (AECI). 2006. Disponible en: http://www.diba.es/mediambient/ecostrimed. asp.

Figueroa, R. Calidad ambiental de la cuenca hidrógrafica del rio Chillan. VIII Región. Chile. Tesis Doctoral. Facultad de Ciencias. Dpto. de Ecología y Geología. Universidad de Malaga. 260 pp. 2004.

Molina, M. Manual de evaluación de la calidad del agua. Centro Nacional del Medio Ambiente (CENMA), Facultad de Ciencias. Universidad de Chile. Chile. 2006.

Mafla-Herrera, M. Guía para Evaluaciones Ecológicas Rápidas con Indicadores Biológicos en Ríos de Tamaño Mediano Talamanca - Costa Rica. Centro Agronómico Tropical de Investigación y Enseñanza (CATIE) Turrialba, Costa Rica. 2005.

Correa, I. Desarrollo de un índice biótico para evaluar la calidad ecológica del agua de los ríos de la cuenca alta del río Chama, utilizando macroinvertebrados bénticos. Tesis para optar el título de Licenciado en Biología. Facultad de Ciencias. Universidad de los Andes. Mérida. Venezuela. 2000.

Domínguez E, E. y H. R. Fernández. Calidad de los ríos de la cuenca del Salí (Tucumán-Argentina) medida por un índice biótico. Serie conservación de la Naturaleza nº 12. Fundación Miguel Lillo, Republica Argentina, 39 pp. 1998.

Bonada, N, Rieradevall, M. y N. Prat. Temporalidad y contaminación como claves para interpretar la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterréneo (Riera de San Cugat,

Barcelona). Limnetica, 18: 8 1-90. 2000.

Tiller, D. & L. Metzeling. Rapid Bioassessment of Victorian Streams. Victoria: EPA publication 604, Environment Protection Authory. 1998.

Metzeling, L. & J. Miller. Evaluation of the sample size used for the rapid bioassessment of rivers using macroinvertebrates. Hydrobiologia, 444: 159-170. 2001.

Elliot, J. M. y P. A. Tullett. A supplement to a bibliography of samplers for benthic invertebrates. Occ. Publ. Freshwat. Biol. Ass., 20: 1-27. 1983.

Chessman, B. C. y D. P. Robinson. Some effects of the 1982-83 drougth on water quality and macroinvertebrate fauna in the lower La Trobe River, Victoria. Aust. J.Mar. Freshwat. Res., 38: 289-299. 1987.

Gauch, H. G. Multivariate Analysis in Community Ecology. Cambridge: Cambridge University Press. 1982.

Marchant, R. Robustness of classification and ordenation techniques applied to macroinvertebrate communities from the La Trobe River, Victoria. Aust. J. Mar. Freshwat. Res., 41: 493-504. 1990.

Vannote R., Minshall G., Cummins K., Sedell J. & C. Cushing. The river continuum concept. Can. J. Fish. Aquat. Sci., 37:130137. 1980.

Allan, J. D. y A. S. Frecker. Biodiversity Conservation in URNG Waters. Bioscience 43 (1): 32 – 42. 1993.

Norris, R. & C. Hawkins. Monitoring river health. Hydrobiologia 435: 5-17. 2000.

Medina, C; Balmaceda, J; Ramírez, R; Peláez, F; Reyes, W & J. Puhe. Caracterización físico-química y microbiológica del río Chicama. Regiones La Libertad y Cajamarca, Perú. 2006. Revista SCIENDO 10 (2): 31-40. 2007.

Zamora-Muñoz, C., Alba-Tercedor, J. & D. García De Jalón. The larvae of the genus Hydropsyche (Hydropsychidae; Trichoptera) and key for the identification of species of the Iberian Peninsula. Bulletin de la Société Entomologique Suisse, 68: 189-210. 1995.

Furse, M. T., D. Moss, J. F. Wright & P. D. Armitage. octubre de 2000 por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas. D.O.C.E. L 327 de 22.12.00. 69 pp.

D.O.C.E. 2000. Directiva 2000/60/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 23 de Octubre de 2000 por la que se establece un marco comunitario de actuación en el ámbito de la política de aguas. D.O.C.E. L 327 de

12.00.69 pp.

Chovarec, A., P. Jäger, M. Jungwirth, V. Koller-Kreimel, O. Moog, S. Muhar y ST. Schmutz. The Austrian way of assessing the ecological integrity of running waters: a contribution to the EU Water Framework Directive. Hydrobiologia, 422/423: 445-452. 2000.

Lenat, D.R. Water quality assessment using a qualitative collection method for benthic macroinvertebrates. The North American

Benthological Society 7(3), 222 – 223. 1988. 66.Yoder, C. O. The development and use of biological criteria for Ohio surface water. Water Quality Standards for 21st Century, 136-146. 1989.

Prat, N., Munne, A., Rieradevall, M., Sola, C. & N. Bonada. ECOSTRIMED: Protocol per a determinar l’Estat Ecològic dels rius mediterranis. Estudis de la qualitat ecològica dels rius, Diputació de Barcelona. Área Medi Ambient. 2000.

Descargas

Publicado

2013-08-12

Cómo citar

Tafur, C. M., Revilla, M. H., Ruiz, W. P., Aguilar, R. G., & Guzmán, I. A. (2013). El indice Biological Monitoring Working Party (BMWP), modificado y adaptado a tres microcuencas del Alto Chicama. La Libertad. Perú. 2008. SCIÉNDO, 13(1-2). Recuperado a partir de https://revistas.unitru.edu.pe/index.php/SCIENDO/article/view/280

Número

Sección

Artículos Originales